Alimentació, medi ambient i cultura digital
De tots els desajustaments que hi ha actualment en el món, potser el més accentuat, greu i absurd és el de la gran quantitat de menjar que es tira diàriament juntament amb l’enorme quantitat de gent que passa fam. Milions de tones d’aliments a les escombraries, milions de persones amb seriosos problemes de nutrició. En el mig, un forat d’inacció que pot començar a tancar-se a través d’algunes aportacions decisives de diferents iniciatives vinculades amb la tecnologia digital i, evidentment, amb governs que secundin i sostinguin programes i desenvolupaments d’aquest tipus.
Tan urgent és la necessitat de respostes a aquest problema que moltes de les iniciatives que ja estan en marxa des de fa temps s’emmarquen dins d’un concepte específic: internet dels aliments o foodtech. El primer sorgeix del macro-concepte d’internet de les coses però hi ha persones que ho consideren inexacte perquè no necessàriament (o no solament) es necessita d’una connexió a internet per a aquesta mena de desenvolupaments. Per això sorgeix el segon terme, foodtech, que abasta tots els avanços tant en connectivitat com en noves tecnologies digitals que poden resultar d’utilitat a l’hora de reduir les xifres del desaprofitament d’aliments en tots els trams de la cadena: des de la pròpia collita fins al moment en què arriben a la llar per al seu consum. L’objectiu és arribar a la màxima sostenibilitat dins de la indústria agroalimentària per a cuidar el medi ambient i reduir el màxim possible l’esquerda entre aquelles persones que no tenen res per a menjar i les que en tenen de sobres.
Fam zero és un dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides per a l’Agenda 2030, concretament el número 2. Per a fer una aportació de conscienciació des de la tecnologia sorgeix la plataforma en línia Ments Rusc, pensada de manera interactiva a través d’un joc que es pot descarregar o gaudir-lo en línia, i que busca consolidar-se com un dispositiu lúdic per al debat i la problematizació de les totes les mega-tendències globals sobre sostenibilitat. Una d’elles és el menjar, categoritzada degudament dins d’aquest joc i dins de la qual s’inclouen alguns conceptes que integren el seu ampli glossari amb 170 termes: comerç just i productes KM 0, desaprofitament alimentari, diversitat de cultius, dietes alternatives o trastorns alimentaris, entre altres.
Tomás Guido, líder de #plantauno i impulsor del projecte, va intervenir en la taula rodona De baix cap amunt i va afegir que Ments Rusc (o Hive Minds, en la seva versió en anglès) “vol ser una eina per a pensar i construir mapes que ens permeten alinear els nostres projectes com a gestors culturals en un context d’objectius de desenvolupament sostenible”.
La producció de plàstic s’ha incrementat un 620% en els últims 30 anys. El 90% dels residus que genera el món de l’alimentació no s’utilitzen. Cada dia es tiren més de 720.000 kg de menjar només a Catalunya que equivalen a 260.000 tones anuals i que, de no rebutjar-se, servirien per a donar menjar a 500.000 persones durant un any. En aquest context i amb aquestes xifres aclaparadores, la vinculació entre tecnologia digital i sostenibilitat alimentària és un dels pilars fonamentals dins d’Idees Digitals. És per això que moltes de les activitats organitzades aborden el tema des de diferents angles. A la taula rodona Emocionar en el món digital, per exemple, va participar Ignacio de Juan-Creix, fundador de l’empresa d’innovació Plat Institute que treballa entorn del concepte de gastronomia augmentada, és a dir, en iniciatives de desenvolupament de R+D per a aliments. En aquesta taula es va referir a la concepció disruptiva de la innovació que utilitzen en tots els seus projectes: “Utilitzem l’art per a fer-nos preguntes i el disseny per a buscar solucions”. Una de les iniciatives impulsades des de Plat Institute és Foodture Barcelona, una plataforma per a l’intercanvi de projectes d’innovació al voltant del disseny i el desenvolupament de tecnologies d’alimentació sostenible, en la qual convergeixen artistes, dissenyadors, startups, inventors, empreses o marques que desitgen compartir projectes de caràcter disruptiu.
Un altre projecte que va en la mateixa que l’anterior és l’exposició Remix El Barri, organitzada a l’edifici de Disseny Hub Barcelona l’any 2021 i que s’emmarca dins d’aquesta preocupació pels residus alimentaris. Durant dos mesos, obres d’art i peces de disseny fetes amb biomaterials de restes alimentàries van ser les protagonistes d’aquesta iniciativa amb la qual MATERFAD, el Centre de Materials de Barcelona, es va proposar difondre coneixements en l’àmbit de les tecnologies vinculades amb el reciclatge. L’exposició va combinar pràctiques noves vinculades amb la neoartesanía que usa com a matèria primera els desaprofitaments alimentaris: ossos d’olives i alvocats, peles del cafè, pells de verdures i fruites o sobres dels restaurants. I va formar part d’un programa pilot en el qual diversos dissenyadors van aprendre tècniques sobre el disseny de biomaterials i van explorar projectes amb restes de menjar mitjançant tècniques artesanals i fabricació digital.
Tornar al camp amb iniciatives digitals
El sector rural a Espanya és l’epicentre de tantíssims debats contemporanis, alguns des de llocs comuns sobre el gastat concepte de l’“Espanya buidada” que poc aporten o il·luminen sobre el tema. Afortunadament, la tecnologia digital unida a la proactivitat de molts emprenedors culturals donen al camp el marc propici per pensar les seves problemàtiques amb serietat i fer aportacions fonamentals a una àrea estratègica de l’economia i clau per a la cura del medi ambient. Idees Digitals cerca ser un espai de trobada i d’intercanvi de moltes d’aquestes experiències.
L’artista Solimán López és el creador d’OLEA, un projecte que consisteix en la producció d’un nou oli d’oliva dins del qual s’ha inserit el codi d’una criptomoneda sintetitzada en l’ADN del producte. D’aquesta manera, s’obté un nou líquid a través del qual sorgeixen NFTs, escultures, audiovisuals i instal·lacions, és a dir, un univers inèdit de possibilitats creatives. L’objectiu és convertir OLEA en la primera criptomoneda per a transaccions d’oli d’oliva i desenvolupar una segona etapa d’aquest projecte i estendre’l en altres sectors de la indústria alimentària.
En unir biotecnologia amb criptomonedas, OLEA representa una mirada conceptual nova en l’art contemporani en proposar una connexió entre dues economies històriques: la criptografia i l’agricultura. I ho fa des de l’oli d’oliva, un producte mil·lenari i fonamental dins de la cultura mediterrània, que representa un símbol fluid a través del qual es genera un espai de reflexió social.
I si OLEA significa una volta al camp a través d’un dels seus cultius emblemàtics, El Cub Verd es constitueix com una xarxa i un espai que intenta aglutinar iniciatives artístiques relacionades amb el món rural: residències d’artistes, exposicions i projectes d’agroecologia. El denominador comú no sols és tornar al camp sinó fer-lo a través del qüestionament i la promoció de maneres alternatives de pertànyer a aquest hàbitat a través de les pràctiques artístiques.
I si pensem en entorns rurals, la idea de jardí està íntimament relacionada i ja no sols des del camp sinó també des de la mateixa ciutat, on el jardí actua com una sort de refugi. Garden Atles neix com una plataforma, amb la idea de vincular paisatgisme i naturalesa en els entorns urbans. Permet editar continguts sobre jardins urbans sense necessitat de ser un especialista paisatgista o botànic, visualitzar-los de manera intuïtiva incentivant l’exploració de la vegetació urbana i donar a conèixer els jardins i les seves activitats a la comunitat. D’aquesta manera, apareixen projectes de jardins domèstics de caràcter privat i grans jardins històrics de gran valor patrimonial i natural, tots des d’una reflexió sobre els efectes que provoquen en una ciutat i en els propis cossos dels éssers humans.
La crisi alimentària dins del context del canvi climàtic és un tema transversal a totes les disciplines. I, com s’ha vist, la cultura digital no està al marge sinó que, per contra, alimenta una gran quantitat de projectes que no sols neixen des de l’abstracció creativa sinó que també venen acompanyats d’aplicacions i solucions netament pràctiques per aconseguir un entorn més sostenible i just per als éssers humans.
Per: Laureano Debat