Convergència Tecnològica (Intel·ligència Artificial, Realitat Virtual, Web3) i desafiaments ètics
La xerrada «Convergència Tecnològica» explora l'encreuament de les tecnologies emergents: la IA, les realitats immersives i la web3.
La IA generativa està facilitant una explosió de creació de continguts textuals i gràfics, desdibuixant les línies entre l'artesania humana i la generació assistida per la màquina.
Les realitats immersives poden ampliar els horitzons de l'experiència humana, permetent a les persones submergir-se en mons ampliats o diferents que transcendeixen els límits físics.
Amb les Doneu-vos anem a presenciar l'aparició d'un nou model de governança col·laborativa i de finançament, que és transparent, equitatiu i global. Aquestes estructures basades en blockchain prometen una revolució en com s'organitzen i es financen organitzacions i comunitats.
En el nucli de la intersecció tecnològica es dibuixen els nostres contextos digitals del present i del futur. En cadascun d'ells jeu una matriu de desafiaments ètics: des del respecte per l'autoria i la propietat intel·lectual fins a la necessitat d'inclusió i l'impacte ambiental; que requereixen de pensar críticament, sense deixar d'imaginar amb valentia i emoció.
David Casacuberta
David Casacuberta (Barcelona, 1967) és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. S'interessa per multitud de temes, des de l'estètica gastronòmica a la bioètica, però la seva investigació se centra en les implicacions socials, culturals i cognitives de les tecnologies digitals, i com el pensament oriental clàssic ens pot ajudar a entendre millor què és la ment i qui som nosaltres al capdavall. El 2003 va guanyar el premi Eusebi Colomer al millor assaig sobre aspectes filosòfics o ètics relacionats amb la nova societat tecnològica i el premi Ingenio 400 al millor projecte de net.art al voltant del 400 aniversari del Quixot.
Lucía Egaña
Lucía Egaña Rojas és llicenciada en Art i ha realitzat un Diploma en Estètica i pensament contemporani, un Màster en Documental Creatiu i un Doctorat en Comunicació Audiovisual. Com a artista, treballa en projectes col·laboratius que problematitzen la construcció d'imaginaris socials i les fonts del saber. Els seus projectes han estat exhibits a diversos espais, museus i institucions. La seva pràctica creativa es desborda permeant diversos territoris com ara la tecnologia, la pedagogia, l'escriptura i la sexualitat.
En l'àmbit educatiu es mou entre la crítica i les pedagogies emancipatòries en contextos formals i informals d'aprenentatge. Ha estat docent i part de la direcció acadèmica del Programa d'Estudis Independents (PEI) del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), professora associada de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, ??professora convidada al Màster de gènere de la Universitat de Xile i del màster MUECA, i participa al grup de recerca FIC (Fractalitats i Investigació Crítica) de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de fa 20 anys realitza projectes de comunicació independent a ràdios i televisions comunitàries, i fins ara publica en diversos mitjans de premsa i pensament crític. Ha format part del col·lectiu minipimer.tv, i actualment de la Cooperativa de tècniques, un projecte d'autoocupació feminista que treballa al voltant de les tecnologies. Dins d’aquesta línia de treball, realitza xerrades, conferències i tallers en col·laboració amb diversos col·lectius i agrupacions feministes.
Pel que fa al treball amb la sexualitat, ha estat coorganitzadora del festival internacional i itinerant Muestra Marrana, sobre postpornografia i representacions radicals del sexe. El 2011 realitza el documental “Mi sexualidad és una creación artística” i actualment codirigeix ??l'Institut d'Estudis del Porno, juntament amb Francesc Ruiz i Ona Bros.
El seu treball escriptural explora diferents formats, des de la ficció a l'assaig, passant per la prosa poètica, el manifest i la investigació acadèmica. Al costat de Josefa Ruiz-Tagle publica “Enciclopedia del amor en los tiempos del porno (Cuarto propio, 2014; segona edició amb Trio editorial, 2020) i en solitari l'assaig “Atrincheradas en la carne”. Lectures al voltant de les pràctiques postpornogràfiques (Bellaterra ediciones, 2018). Al costat de Caroline Betemps coedita el llibre “Acá soy la que se fue. Relatos sudakas en la europa fortaleza” (Ediciones t.i.c.t.a.c., 2019) i amb Paulina Varas “Una cartografia estraña. Producciones narrativas entre la migración y el arte”(Metals Pesats, 2021).
Actualment està finalitzant una investigació sota el títol “Metodologías subnormales”. També forma part del projecte Musea M.A.M.I. i del Centre d'Estudis de la Natura Extractiva (CENEx), així com del projecte Pluriversidad Nómada, investigant la crítica institucional i la potència de les pràctiques autoinstituents.
Els seus principals interessos tenen a veure amb els feminismes i el transfeminisme, les metodologies, la tecnologia, el programari lliure, les relacions de poder nord-sud, els processos colonials i migratoris, l'extractivisme i l'error.
Beatriz Martín
Sóc Enginyera Informàtica. També vaig estudiar un MBA i el Màster a Big Data Management and Advanced Analytics de la UPC. Aprendre és una necessitat i una passió, i només per plaer he cursat primer de Psicologia i primer d'Humanitats. He estudiat museística, logística, qualitat, i m'he format professionalment en coaching sistèmic i organitzacional. Entre altres coses. La meva carrera professional s'ha desenvolupat en gran part dins d'agències de comunicació i mantinc una estreta relació amb l'àmbit educatiu, programa inDigital d’ESADE. Sovint, imparteixo xerrades i formacions sobre IA generativa (prompting, reflexió de l'impacte laboral i social, i adequació de processos), de transformació digital, metavers i Web3.
Participo activament a les comunitats d'aprenentatge Agile Lean Barcelona i Sotfware Crafters Barcelona.
A les xarxes socials em podeu trobar com @zigiella.
No veig la tele i no crec en la jubilació.
Ara és quan.
Isabel Suárez Casado
Va estudiar Enginyeria Informàtica en la Universitat Autònoma de Madrid. Amb la inquietud de vincular el tecnològic i el social, en 2017 va arribar a la cooperativa Dabne.net en la qual principalment desenvolupa aplicacions web per a projectes socials però també imparteix formacions enfocades a trencar la bretxa de gènere digital i a pensar la tecnologia de manera crítica.
Jokkoo
Jokkoo és un col·lectiu artístic i musical que es va crear el 2019 a Barcelona amb la intenció i la necessitat d'investigar i difondre el so electrònic més contemporani i l'escena més avantguardista del continent africà i la diàspora. L'absència d'aquests sons i corrents als esdeveniments i clubs locals del circuit europeu, els va portar com a col·lectiu a crear connexions i espais on es posen al centre les estètiques musicals no hegemòniques. El col·lectiu, que actualment compta amb sis membres, està compost per Baba Sy, Mbodj, Opoku, Mookie, B4mba i TNTC. Sis narratives sonores diferents amb l'objectiu comú d'establir la música híbrida afroelectrònica i les narratives diaspòriques a la comunitat global.
Elisabet Roselló
Fundadora de Postfuturear, una agència de consultoria i innovació estratègica orientada a detectar possibilitats d'innovació i desenvolupament més sostenibles. Combinen Ciències Socials, Estudis de Futurs, Systems Thinking, estratègia i gestió i disseny de serveis, i filosofia en una metodologia pròpia.
Llicenciada en Història en la UB, ha treballat anteriorment com a assistent de recerca sobre nous models econòmics emergents, comunitats d'innovació FLOSSD al IGOP-UAB i posteriorment a l'IN3-UOC, en el departament de Public Affaires com Project Lead d'un projecte d'innovació pública a Kreab, analista de tendències en diferents agències creatives com a freelance, col·laboradora en mitjans i llibres sobre tecnologia i processos tecno-socials, i filosofia emergent, també comissària d'exposicions.
Algunes publicacions en les quals ha col·laborat són la revista Telos (2021), Revista ICE: Economia (2018), El País-Retina (2019), CCCB Lab (2016- ), i els llibres Neutopías (Oscar Guayabero, 2022), Desconstruint el Manifest Maker (Trànsit Projectes, 2017), Repensar la Smart City: Barcelona, Ciutat oberta, col·laborativa i democràtica (2019), entre altres
Llicenciada en Història per la UB, ha treballat com a investigadora de tendències i consultora en innovació tecnològica per compte propi i en agències, consultories i en l'administració pública. També ha treballat com a assistent de recerca per a la IGOP-UAB i la IN3-UOC en diferents projectes a l'entorn de la innovació i les economies emergents, obertes i/o col·laboradores.
Dabne
Som una empresa de l'economia social que acompanyem processos de pensament col·lectiu i dissenyem eines per a la transparència interna, la governança i la col·laboració en línia. Afavorim l'aprenentatge significatiu, especialment en tallers que acosten les tecnologies a les dones, i compartim el nostre coneixement en trobades i fòrums. També desenvolupem eines web que ajuden els projectes emprenedors a aconseguir les seves metes, sempre amb tecnologies lliures.
Núria Nia
Formada en cinema, art digital i comunicació, doctoranda en Belles arts en la Universitat de Barcelona. Treballa principalment des del mitjà audiovisual en combinació amb altres formes artístiques com els entorns transmèdia, la performance o la instal·lació activant les possibilitats de la mixtura de contextos i pràctiques diverses que nodreixen recerques sobre temes com els cossos digitals, el treball digital, la imatge-pantalla, l'arxiu performado i el pensament col·lectiu.
Ha participat com a resident amb projectes artístics expositius o performances en L'Escocesa, Hangar, Unzip, Konvent, El Pati, Fabra i Coats, Convent de Sant Agustí, el Bòlit Girona, Santa Mònica, en Cultural Rizoma, Festival Loop, Festival Panoràmic, Filmoteca de Catalunya, L’Estruch, Museu de Granollers, Roca Umbert i altres. Treballa la intersecció entre art i educació amb projectes com Art i Escola (Museu de Granollers i ACVIC ), el Bòlit Mentor (el Bòlit Girona), Flipart (Diputació de Barcelona), i altres fets a mesura.
En 2013 va fundar lapanoràmica.cat, des d'on es va encarregar de la comunicació de diversos projectes culturals i actualment dirigeix peces audiovisuals per a l'art i la cultura. Laboralment combina la pràctica artística amb la producció i la realització audiovisual i la docència en diferents universitats sobre Art Digital, Comissariat, Audiovisual i Transmèdia.
Bosque Anouk
Bosc Anouk és un col·lectiu format per dos artistes interdisciplinaris i gestors socioculturals. Unint la tecnologia i la naturalesa, imparteixen tallers creatius que fusionen diverses arts a través dels cinc sentits: ceràmica, música, dibuix, escriptura, escultura, enquadernació. Han estat seleccionats en "Trobada d'Imatge Terra i Territori" en Querétaro (Mèxic) i en CAVA (Colòmbia) amb obres de videoart.