A hores d’ara és una obvietat afirmar que durant la pandèmia de COVID-19 es van accelerar molts processos de digitalització que estaven en marxa o latents en molts entorns. Però mai va malament recordar-ho, sobretot, en el cas dels museus, ja que es tracta d’una transformació fonamental que apunta directament a un canvi de paradigma en el sector. Això es veu reflectit en un llibre recent que coordinen la crítica d’art Marisol Salanova i el director del Centre del Carme Cultura Contemporània, José Luis Pérez Pont, amb col·laboracions de diferents especialistes del món de l’art contemporani. A ‘Innovació des del museu. Assajos sobre emergència cultura’l s’inclouen textos que analitzen des de diferents arestes de quina manera allò digital ha arribat als museus no per reemplaçar el presencial sinó per complementar, enriquir i expandir l’experiència museística, augurant un futur en el qual la presència en línia dels museus no serà merament informativa sinó que tindrà un departament de producció pròpia, amb l’art digital cada vegada més consolidat i en un univers on conceptes com a aura, turisme cultural, urbanisme, mediació o alteritat estan en ple debat i tindran nous significats.

Una de les signatures presents en el llibre és la de Semíramis González, comissària d’art i directora de les fires JUSTMAD de Madrid i JUSTLX de Lisboa. Ella va ser una de les convidades en la taula rodona «La revolució digital: aquest món ja és un altre», una iniciativa d’Idees Digitals en la qual Semíramis González comentava que, en l’actualitat, al comprador físic d’art que visita una exposició en un museu o en una galeria se li suma un altre comprador internacional, cada vegada menys hipotètic i més palpable, al qual els artistes poden arribar de manera deslocalitzada.

És en aquest escenari on entren els NFT’s (Non-Fungible Token, per les seves sigles en anglès), certificats digitals d’autenticitat creats a través de la tecnologia blockchain (la mateixa que s’empra en les criptomonedas) i que permeten associar obres d’art a un únic arxiu digital. Cosa que significa que un NFT és una obra d’art única, dins d’un sistema pensat per a garantir l’originalitat de les obres d’art que circulen per internet, evitant plagis, falsificacions i estafes. Encara que els NFT’s tampoc estan exempts de polèmiques i la pròpia Semíramis González en la seva intervenció va parlar dels seus punts negatius i positius. A la banda negativa, està el fet que aquest sistema tanca una “arquitectura financera no gaire clara i no gaire transparent, amb altres interessos que no tenen a veure exclusivament amb l’estètic” i que també comença a ser preocupant la contaminació de la petjada de carboni que deixen els servidors en els quals s’allotgen els NFT’s. Respecte a allò positiu d’aquesta tecnologia per a comprar i vendre art digital autèntic, Semíramis González creu en “la possibilitat de tenir sempre un control d’on estan les obres que un fa, una cosa que no passava amb l’obra física”. I dona un exemple gràfic: “Jo era pintora, pintava un paisatge, una altra persona el venia, que podia ser la meva galeria o el meu marxant, jo sabia a qui li havien fet aquesta primera venda però si aquesta persona tornava a vendre el quadre jo no tenia ni control d’on estava l’obra ni tornava a tenir un pagament per ella. Això amb els NFT’s canvia, perquè en el propi codi va ficat el dret d’autoria i un sempre té el control sobre això”. És a dir, que obren la porta cap a una major transparència en el mercat de l’art i permet als creadors tenir un millor control de les seves obres.

Sigui com sigui, els NFT’s, amb el bo i el dolent, han vingut per a quedar-se i cada vegada més exposicions i espais a Espanya, tant físics com virtuals, els tenen en compte dins del mercat de l’art. Fins i tot en l’última edició del Sónar+D de Barcelona es va presentar SonarMàtica by Tezos – NFT Exhibition, una exposició curada per especialistes del festival i de la criptomoneda Tezos i que consistia en una instal·lació en dotze pantalles multicanal amb obres d’alguns artistes que treballen en l’àmbit digital i des de múltiples llenguatges i estètiques: amb l’ajuda d’intel·ligències artificials, amb representacions del cos posthumà o des de la preocupació pel canvi climàtic. Es va tractar, a més, d’una de les primeres exposicions presencials a Espanya d’obres d’art concebudes des de l’NFT.

Nous entorns expositius

El creixement de l’art digital obliga, d’una banda, al fet que molts museus innovin en les seves col·leccions i apostin per aquesta mena d’obres en el comissariat de les seves exposicions. I, d’altra banda, significa un reclam per al sorgiment de plataformes i entorns expositius de caràcter purament digital, fins i tot mixtos, perquè el museu postpandèmic té aquesta doble vessant que es retroalimenta entre el presencial i el virtual. I on la interacció amb el públic adquireix un protagonisme fonamental.

Un clar exemple d’aquesta unió entre entorns presencials i digitals és el col·lectiu artístic Desmusea, conformat per Clara Harguindey i Daniel Pecharromán, que basa la seva activitat a promoure la connexió entre els diferents públics amb museus i institucions culturals a través de projectes digitals, sempre movent-se en els intersticis de la virtualitat i la presencialitat. Entre 2019 i 2021 van ser artistes residents a Matadero Madrid i amb Desmusea han creat projectes per a Caixafórum i el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, entre altres espais culturals i museus.

Clara Harguindey va ser una de les convidades a Idees Digitals a la conferència «Emocionar en el món digital», una taula rodona al voltant de les maneres d’utilitzar les eines digitals de comunicació i storytelling per dialogar amb els públics, comunitats i followers. “Més enllà de l’obra i de tota l’exposició, el més important en un museu és tot el que es genera i es comparteix des d’aquesta institució”, va dir Harguindey en aquella oportunitat i va agregar: “Amb el nostre treball en la mediació cultural intentem que sigui el públic i la seva mirada la que tingui el mateix valor que la mirada de l’artista, perquè només a través del públic és quan s’activa l’obra”. Un dels últims projectes de Desmusea és Vitrin.as, una galeria virtual en la qual s’allotgen projectes de net.art (gènere de produccions artístiques creades expressament per a internet) inspirats en col·leccions, espais i històries de museus del territori espanyol.

Un dels precursors i referents a Espanya en aquesta línia de pensar nous espais expositius en l’entorn digital és l’artista Solimán López, fundador en 2015 del Harddiskmuseum, un repositori d’art únic que neix com una sort de performance i, al mateix temps, com una gran obra d’art en si mateixa, ja que es tracta d’un homenatge a l’arxiu digital i tracta de respondre a les preguntes que sorgeixen dels nous codis temporals de la humanitat, la producció artística i el patrimoni cultural. Harddiskmuseum es basa en un disc dur de 2 Terabytes on es fusionen la figura de l’artista i la gestió cultural amb reflexions sobre la societat del coneixement, la memòria i el sistema de l’art. En la taula rodona «De baix cap amunt», organitzada per Idees Digitals al voltant de la implosió dels mitjans digitals i l’espai que s’obre amb la quantitat projectes i processos liderats per agents culturals independents, Solimán López comentava les bases fundacionals del Harddiskmuseum: “El projecte aborda la figura de l’arxiu des de molts punts de vista, no solament des del fet de guardar art digital dins d’un disc dur sinó que, d’una altra manera també els dona un cert valor que sense aquesta acció simbòlica l’arxiu deixa d’existir perquè està en l’amalgama, en l’oceà d’internet”.

El Harddiskmuseum compta amb una col·lecció de més de 200 artistes que treballen des de múltiples llenguatges: videoart, videojocs, art sonor, pdf, pàgines web i més. I on el concepte de l’intangible adquireix un valor fonamental, com l’escriu el propi Solimán López en el seu manifest: “En el no-res està el tot, en l’intangible està l’aprehensió d’allò que té més valor que l’or, el pensament, la idea, la projecció de l’íntim, el jo més profund, el racó del buit de la meva ment, de la teva, de la col·lectivitat, de l’espai mort per inaccessibilitat, de l’abisme marí carregat d’estranya vida, del subconscient. Posem els mitjans justos i justificats per a fer d’aquesta idea primigènia, renderitzada en bits i codificada per al nostre enteniment, el producte visual que mereixen els nostres ulls. Guardem-la, en un calaix, en un disc dur perquè no mori en l’abisme, ni sigui fagocitada pel polp, no s’enfonsi, sinó que flotació, a tota vela en el líquid espès del món digital”.

Més espais, debats i eines per a artistes digitals

L’art digital, el blockchain, la mediació cultural, el comissariat en entorns digitals i altres aspectes que són i seran determinants a l’hora de pensar en el museu postpandèmic resulten de vital importància per a Idees Digitals i el seu ecosistema d’artistes, projectes i hackers culturals. I a Desmusea i Harddiskmuseum se li sumen altres iniciatives com a Internet Moon Gallery, una plataforma d’exhibició d’art digital amb un format molt particular en la seva proposta d’exposició i curaduría, amb continguts indexats, de realitat virtual i formats diversos. Cada nit de lluna plena, en aquesta galeria exclusivament virtual s’inaugura una nova exposició amb artistes diferents però que en tots els casos investiguen sobre llenguatges de realitat virtual i 360 graus.

Una altra proposta molt interessant en el que té a veure amb nous entorns expositius per a l’art digital és People Art Factory, una plataforma tecnològica que permet fer exposicions en 3D i que, en l’actualitat, està desenvolupant una nova versió per al seu desè aniversari amb la liberalització del codi del visor perquè totes les exposicions puguin ser incorporades a domini públic de manera gratuïta.

Des de Barcelona, IDEAL Centre D’Arts Digitals compta amb un equip tecnològic únic a Europa que es dedica, d’una banda, a desenvolupar projeccions audiovisuals de caràcter immersiu, amb realitat augmentada, realitat virtual i holografia, sempre pensant les relacions entre l’art i la societat. I, d’altra banda, cada octubre IDEAL dedica una conferència especial a l’ús de les tecnologies XR en el sector educatiu, amb demostracions i masterclasses.

Dins d’aquesta mena d’iniciatives educatives i d’espais de reflexió dins del món digital se situa Media Musea, un espai per a la reflexió sobre el que està succeint amb la tecnologia, la innovació i els nous mitjans per a la difusió de la cultura en general i del patrimoni històric. I també el projecte 3dinteractivo que encapçala Ana Marcos, un col·lectiu d’art i recerca centrat en noves experimentacions artístiques amb les tecnologies més innovadores, principalment Intel·ligència Artificial, Big data i Sistemes de Control. En l’actualitat, a 3dinteractivo estan treballant en un museu virtual IA accessible des d’Internet que busca recrear el patrimoni desaparegut en el segle XIX.

Tan fonamental és pensar les exposicions d’art contemporani i d’art digital en dos vessants, la presencial i la virtual, que molts museus i espais expositius de caràcter físic s’estan adaptant molt ràpid a aquesta nova era. Per exemple, Espronceda, una innovadora galeria d’art contemporani fundada a Barcelona el 2013 i que impulsa el projecte Immensiva, una plataforma virtual internacional per a promoure artistes emergents i reconeguts més enllà de l’estada física que exerceixen en l’espai expositiu. Però no abasta a qualsevol artista sinó a aquells i aquelles que treballen amb tecnologies avançades com VR, AR, AI i sensors.

I potser on millor es condensa aquesta nova situació és en la Xarxa de Museus i Estratègies Digitals, un projecte participatiu i en evolució que articula i coordina la connexió més enllà de l’espai físic dels museus i propícia l’intercanvi dins d’aquest canvi de paradigma, incorporant al visitant com a corresponsable en la creació de continguts. REMED està formada per museus públics i privats, grans, mitjans i petits, a més d’un gran ecosistema d’investigadors, docents i professionals d’empreses culturals i tecnològiques. Una comunitat de persones amb interessos compartits, conscients del salt qualitatiu que la tecnologia digital ofereix a les arts.

Vivim un moment fascinant en la vinculació del món de l’art amb els nous entorns digitals. Gràcies a la tecnologia de les criptomonedes, l’obra digital recupera la seva aura i, sempre que es controli l’impacte ambiental dels NFT’s, els artistes poden ampliar el seu camp d’arribada a compradors situats en qualsevol part del món i no exclusivament localitzats en un mateix àmbit geogràfic. I tot això dins d’ecosistema en el qual continuen sorgint nous entorns expositius digitals amb propostes performatives, renovadores i ambicioses, en un context postpandèmic que ha obligat el museu a accelerar un procés que ja estava latent i que ara comença consolidar-se: convertir-se en un concepte mixt i amfibi, físic i digital.

Per: Laureano Debat