Els entorns culturals on s’acull, contextualitza i contrasta la creació digital amb els públics són cada vegada més nombrosos i normalitzats. Si la creació digital es mostra des de fa molt temps inquieta, dinàmica i atractiva, els públics han sabut correspondre-li i han anat creixent, formant-se i complicant-se. No obstant això, si ens paréssim a observar aquesta situació, canviaríem alguna cosa de les nostres estratègies respecte a la creació contemporània? Lxs creadorxs digitals pensen en els públics? Les audiències de la creació digital són segmentades? Es pot aspirar a una transversalitat social d’aquestes audiències? Totes aquestes qüestions giren al voltant de com podem entendre “el digital” com un fenomen cultural encara més volgut, seguit, prestigiós… En definitiva, sostenible per a àmplies capes de la societat.