Durant molt de temps i en la gran majoria d’institucions educatives de tot el món es va posar especial atenció en l’enfocament pedagògic denominat STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics, per les seves sigles en anglès) i que abastava la ciència, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques. La idea era despertar aquestes vocacions en els joves des de l’escola i comptar amb professionals ben formats per a afrontar els nous reptes de la societat mundial.

Però la pèrdua d’interès general en molts estudiants per les matèries científiques als Estats Units es va tornar inevitable. Llavors, al Massachusetts Institute of Technology (MIT) va sorgir la idea d’incorporar en la sigla l’art i el disseny, totes dues disciplines destinades a col·laborar amb les ciències per a tornar a contagiar l’interès per elles. Així és com sorgeix el concepte de STEAM, a través del qual artistes i científics no sols comparteixen el mateix estatus sinó que treballen en aliança directa dins d’un món cada vegada més tecnològic i digital, en el qual les matemàtiques, l’art plàstic, les enginyeries i la literatura ja no són concebudes des de compartiments estancs sinó posades en comú i com a conceptes aliats, construint sinergies per a ajudar tant en processos d’aprenentatge com en altres aspectes de la creació i de la vida en general.

Dins del projecte Idees Digitals, que busca analitzar com s’està digitalitzant el sector cultural més independent, aquesta trobada entre art i ciència és imprescindible. Entre les propostes identificades es troba Hyper Studio, un grup conformat per gent jove de diferents disciplines i la ubicació de les quals és netament digital. El seu treball se centra, majoritàriament, a enllaçar arquitectura amb mitjans digitals en projectes interdisciplinaris de disseny interactiu. Les seves iniciatives van des de la quotidianitat urbana de la ciutat de Tòquio fins a la instal·lació de dispositius interactius en realitat virtual en festivals, passant per desenvolupaments de plataformes virtuals per a diferents clients. I si bé els seus projectes tenen caràcter molt divers, tots estan marcats per aquesta aliança entre la ciència i l’art digital.

Pablo Barquín i Anna Díaz Ortuño des de Hamill Industries treballen en una sintonia similar, encara que en el seu cas convergeixen tecnologies diverses amb arts visuals i exploracions al voltant de la llum i el so. D’aquesta manera, aconsegueixen crear les seves pròpies eines i inventar artefactes digitals i analògics per a diversos projectes, sempre sota l’obsessió d’aconseguir dissenys, universos i experiències audiovisuals úniques per a videoclips, anuncis publicitaris, instal·lacions artístiques i performances.

En una entrevista per a Efeminista, l’enginyera informàtica i directora de comunicació digital a la Universitat de Deusto, Lorena Fernández, diu que “l’art digital és una finestra preciosa per a acostar l’STEAM a les joves” i reivindica el rol de la dona, mai prou reconegut, en els inicis de la creació de diferents llenguatges de programació. Al costat de Pablo Garaizar i Iñigo Maestro, Fernández ha creat el joc de taula Nobel Run, que té com a objectiu acostar a les dones a les carreres científiques i a través del qual es pot gestionar equips de recerca per guanyar el Premi Nobel, amb el repte d’aconseguir finançament, contractar personal i publicar articles en revistes científiques. Tot això sota una experiència lúdica que se situa en la mateixa sintonia de Cienciaterapia, un projecte que duen a terme diferents equips científics dins d’hospitals en els quals s’atenen nens amb càncer i a través del qual s’ofereixen experiments interactius per a fer en família. D’aquesta manera, s’aconsegueix el finançament necessari perquè els nens en tractament rebin tallers científics i puguin suportar de la millor manera el dur tràngol en el qual es veuen immersos.

La ciència lligada a la cultura pot ser molt útil per a acostar-nos a la màxima empatia possible davant realitats que, moltes vegades, resulten difícils de palpar si no es viuen en carn pròpia. Per salvar aquest sot, el projecte Be Another Lab proposa una dimensió molt més empàtica de l’alteritat, en relació al que pateix diàriament la població migrant i refugiada. A través de l’enregistrament d’històries en primera persona en realitat virtual, qualsevol persona que es col·loqui les ulleres no sols podrà veure sinó també experimentar el que sofreixen a diaris els col·lectius més vulnerables. 

En una línia similar però, en aquest cas, vinculada al trauma i a la salut mental, se situa Locus, una iniciativa sorgida al districte de Vallecas i que busca subvertir el concepte “lloc de seguretat” (sempre associat als entorns policials i centres sanitaris, d’acord amb la lògica de la psiquiatria) i proposa altres llenguatges creatius contemporanis per a reivindicar la convivència amb la bogeria a través de mecanismes de suport mutu.

Festivals i laboratoris

La preeminència de cada vegada més festivals i laboratoris permanents en les quals es vinculen l’art digital i la ciència resulten de molta ajuda per afermar les estratègies de pedagogia STEAM en el seu ímpetu per generar interès en la tecnologia i les carreres científiques. I, al mateix temps, són instàncies fonamentals per ajudar la població en general a reflexionar sobre el rol fonamental que la ciència compleix en aquest camí d’anada que la cultura transita cap a la digitalització.

Els projectes d’art digital fets en col·laboració amb intel·ligències artificials i el criptoart amb obres nascudes des dels NFT’s van ser les línies predominants en l’última edició del Sónar+D de Barcelona, la trobada paral·lela que organitza el festival de música electrònica Sónar i que va néixer amb la idea de generar un àmbit d’interacció i intercanvi entre disciplines científiques i tecnològiques, l’art i la cultura digital.

La mostra d’art digital i audiovisual Madatac porta deu edicions, sempre sota la lògica d’unificar les manifestacions més avantguardistes en format en línia i presencial. A cada nova edició d’aquest festival, es reuneixen més d’un centenar d’artistes de tot el món per exposar els seus projectes vinculats amb experiències immersives, projeccions de realitat virtual o vídeos equirrectangulars en 360º. El denominador comú és l’experimentació científica i tecnològica que es troba en la base de cadascuna de les obres.

En la seva quarta edició, Me gustas pixelad_ va indagar en les diferents arestes que configuren un trauma i de quina manera l’art digital pot respondre davant d’ell. A través d’un format híbrid, presencial i en línia, aquest festival promogut des de Casa Encendida va presentar deu peces de 13 artistes que van proposar diferents maneres d’abordar, veure, experimentar i expandir els significats de cura i gestió d’un esdeveniment traumàtic.

També des de Madrid, el laboratori Medialab de Matadero ofereix un espai fructífer per a la confluència d’artistes, dissenyadors i científics, incubant projectes multidisciplinaris en els quals convergeixen diferents branques de la ciència, l’art digital i el que es coneix com new media, és a dir, els mitjans de comunicació i entreteniment que neixen des de la digitalització dels seus continguts.

Amb la idea de fomentar la creació i la pedagogia entorn de l’art sonor, tant des de la recerca com des de la vinculació amb altres disciplines artístiques i científiques, el Festival de Nova Creació Sonora de Barcelona Mixtur proposa cada any una sèrie de concerts, conferències, activitats educatives, taules rodones i instal·lacions per a ser un pont decisiu entre la nova música experimental i el gran públic, a més de ser un focus de descobriment de noves tendències en l’art sonor i una instància pedagògica que estimuli la conformació de nous artistes i investigadors en l’àrea.

L’estimulació per la creativitat i les experiències lúdiques que fomenten la interacció estan en la base de tot. I això és una cosa que només pot oferir l’art digital i les seves diferents branques i especialitats que, en aquest cas, s’uneixen a les disciplines científiques per expandir la creació cap a nivells insospitats fins fa pocs anys i que contribueixen a despertar l’interès en els joves per carreres i vocacions que històricament van ser vistes com a inassolibles, difícils i llunyanes però que la mediació de l’art les ha tornat més pròximes i possibles.

Per:Laureano Debat